Val a dir que va ser extraordinàriament fàcil treballar amb en Xevi Font que no va dubtar a interpretar al professor Jones per a Armari Films. "Setembre" és un curt que no te res a veure amb el nom que porta. A l'interior de la vinyeta hi trobareu amplia informació del perquè i també imatges que expliquen altres detalls del treball. Tot això amb una recomanació "No us llegiu la pàgina abans de veure el curt!". Per acabar donar les gràcies a tots els 91 "julierus"  que amb el seu vot van donar l'estatueta a "Setembre".

ALERTA entreplateru!! et recomano veure el curt abans de continuar la lectura d'aquesta pàgina.

Sempre m'ha semblat interessant conèixer detalls, intervencions o petites anècdotes que queden amagades a l'espectador, per això he preparat aquesta relació per aquells que, com jo, gaudim de les entremaliadures del cinema en petit format, un estil que per les seves evidents limitacions reclama com ja sabeu bones dosis d'imaginació.

Evidentment el primer de tot va ser definir en un guió, un guió que es pogués portar a terme i que fos factible des dels mínims recursos de que es disposarien. (calia  també adaptar el tema a Július 2008, concurs organitzat per Cine Club Vic. El concurs marca un tema en comú per a tots els participants i el viatge en el temps era el tema d'aquesta edició). També era prioritari intentar rodar en una única jornada, la gent està molt ocupada, les agendes treuen foc i pensar en rodatges de varies jornades era posar-se la corda al coll. A finals de maig el guió va quedar definit, la simplicitat havia de ser el motiu del curt, l'element més increïblement elemental i ben aprofitat per el protagonista, el professor Jones. El curt hauria de transmetre que avui en dia tenim la tendència a complicar les coses, moltes vegades hi ha camins molt àgils i pràctics ja oblidats que ens porten al mateix lloc i fins i tot més enllà. Un bon motiu per recordar del nostres avantpassats que d'això en sabien molt!.
Contactat en Xevi Font, professional de la interpretació, va acceptar interpretar l'únic personatge del curt. Va costar setmanes localitzar l'espai, havia de ser un lloc especial, un lloc diferent, no massa habitual i que ajudés a definir la personalitat del professor Jones. Finalment el Centre Social Autogestionat "la Torratxa" a Vic s'aproximava a aquestes condicions i amablement ens van obrir les portes, a més, membres del centre, com en Pep Crous, Marc Barnoles, Arnau Costa i Albert Vilà van donar un bon cop de ma durant el rodatge.

El rodatge es va portar a terme durant la primera setmana d'agost 2008. Per l'edició i muntatge hi havia temps, fins a finals de novembre no s'havia de presentar el treball. Val a dir, que el muntatge va resultar un extraordinari divertiment!.

Com a títol es va escollir "Setembre". Una paraula bonica i que relaciona  un espai de temps, però bàsicament es va escollir perquè no havia d'aportar cap pista al que veuríem. El desenllaç final havia de quedar amagat i "setembre" efectivament no aportava res.

Per anar bé, la primera imatge que aparegués a "Setembre"  hauria d'explicar: "Ei!!.. que això tracta del temps !!".  Un mecanisme dentat i penjat no se sap ben bé on, en moviment compassat havia de donar aquesta primera idea. Es va fer aquest 3d, se'n  van fer 6 o 7 seqüències però finalment sols dues apareixen al curt.

El document que aguanta els primers crèdits es va fer a tinta i ploma i posteriorment envellit digitalment. Ajudaria a explicar que tot el "tinglado" que veurem al curt ja es coneixia des de fa una pila d'anys ???... i que el professor Jons sols segueix un manual d'instruccions ???. En un parell de projeccions test prèvies a l'estrena va quedar clar que aquest punt quedava força diluït, de manera que en la escena que el professor Jones estudia el document s'hi van insertar uns primers plans del paper que en el primer muntatge no hi eren.

L'exterior de la casa  on transcorrerà l'acció es va haver de recrear digitalment. Era molt important que tingués alguna característica que la fes  fàcilment identificable, això ens faria falta per el final del curt. Es va optar per els finestrals. Tres grans finestrals  ajudarien a l'espectador a identificar  l'espai. El tren que apareixerà i el fum  varen ser incorporats posteriorment amb l'arxireconegut After Effecs

El personatge es presenta mirant fixament a l'espectador i la càmera s'hi acosta amb un parell de rudimentaris tràvelings fets amb una cadira de rodes. Amb aquest econòmic sistema sovint s'ha de repetir el pla diferents vegades però amb sort surt relativament estàtic. Aquest és un moment del rodatge en el que la càmera s'acosta al professor.

Aquest enquadrament no va convèncer i durant l'edició s'hi va afegir la cafetera, sembla que la figura queda com més recollida en l'espai. En aquest pla en Xevi porta terme una acció que intenta dibuixar la personalitat del personatge.

Un moment del rodatge

En Xevi i en Cru visionant una seqüència

També es va haver d'eliminar digitalment un objecte que apareixia davant del finestral i que distreia l'acció d'en Xevi. El fotograma de baix resulta molt més interessant.

Error!! Durant la filmació no ens varem adonar que l'hora que marcava el rellotge en un dels plans era errònia, havia de marcar les nou menys cinc minuts i ens marcava les nous menys un, això no donava temps a Jones de portar a terme el seu experiment. Es va haver de modificar la imatge i enrederir quatre minuts. Aquest va ser un retoc dificultós.

L'escenari final, generat amb 3d, amb volums elementals i amb dues úniques textures, encara sense la casa de Jones. Més endavant s'hi aplicarien els vehicles lluminosos, el tren futurista i també el fum.

Aquesta és la imatge final .El vehicle futurista de transport que substitueix el tren és una composició feta a partir del morro d'un avió, duplicat i invertit i transportat a l'escena 3d.

Les imatges finals o autoretrats de l'àlbum dels viatges de Jones es van fer evidentment amb fotomuntatges sobre fotografies descarregades de internet. A les fotografies d'en Xevi en posició de autoretrat es va tenir en compte la incidència de la llum per tal de aconseguir un millor encaix amb els fondos escollits.

I per acabar, els crèdits finals es van muntar sobre un fons 3d fet amb un sistema de partícules dirigides cap a la càmera. El paraigües que hi apareix és un bucle de sis fotogrames que ens dona el moviment circular i afegit al 3d.

The end

Crusats (2008)